Glissando " Ermites, cançons i com somiar en meteorits roses "

Glissando* fa 10 anys. “Un moment de les nostres vides fet perdurable….” Això no passa cada dia. De fet, és la primera i l’última vegada que passarem d’unitats a desenes. Se’ns va acudir celebrar-ho i se’ns va acudir que la millor manera era fent cançons que és el que més ens agrada fer. Però vam pensar que no podiem fer el mateix de sempre i per això ens vam decidir a fer el nostre disc de versions. També vam pensar que era important trobar un lloc per gravar que li proporcionés elegància i compostura sonora al repertori i per això se’ns va acudir anar a l’església de Sant Sebastià de Montmajor (Caldes de Montbui). Ja se sap que les esglésies tenen un no sé què de pau i serenitat que no tenen la majoria dels espais i això també es grava. Finalment vam fer una llista inacabable de cançons que ens agradaria haver composat a nosaltres. Després vam fer una llarga tasca de traducció i adaptació a la nostra preciosa llengua, vam maquetar tot el que vam poder i vam tornar a re-seleccionar en base a l’espai, al contingut de les cançons i a la nostra capacitat interpretativa en cada cas. El resultat és un recull de 13 cançons més un regal que ens va fer en Belda (superganga). ERMITES, CANÇONS I COM SOMIAR EN METEORITS ROSES Es poden classificar de moltes maneres però una d’elles podria ser per què hem triat aquestes cançons i no unes altres. Don’t let me down again (Depeche Mode), New Year’s Day (U2) I Camins (Sopa de cabra) són cançons que ens han acompanyat sempre des que les vam sentir per primera vegada. Les hem cantat, escoltat i fins i tot ballat en casaments molt sovint. If that the case….then I don’t know (Electric Soft Parade) és del que considerem el millor grup de pop europeu i des que els coneixem no ens perdem ni una cançó seva. Totes són boníssimes i tot ho canten bé. Hurt (J.Cash) i Flume (von Iber) preciositats de culte i capçalera i tot un repte. No sé si hem aconseguit fer-les mínimament bé però sí que ens ho hem passat molt bé remenant-les i duent-les al nostre discurs. Batiskafo katiuskas (Antònia Font) l’hem fet perquè considerem que és una de les millors cançons del país i voliem provar com ens sonava a nosaltres. En aquest cas, pensem que va casar a la perfecció la cançó amb la sonoritat eclesiàstica de l’espai on hem gravat. Deixa’m creure (Mishima) la vam triar per ser molt bonica i perquè ens alegrem molt que als Mishima els hi vagi tan bé ja que aquests són de la nostra “quinta”. Sempre fa il.lusió que als que van començar amb tu se’n surtin airosos d’aquest viacrucis que és tenir un grup de música. Fireflies (owl city) la vam triar per fer una cançó molt actual, -no deu tenir ni dos anys- però que ha donat la volta al món. També és un repte haver-la fet a la nostra manera. A mi em va captivar la lletra. Vaig pensar que em sentiria còmoda cantant aquelles frases. Human (The Killers) la vam triar per la solemnitat que transmet i, de fet la lletra l’entenem com una pregària. Per tant, també lligava amb tot el sarau sagrat. Maleeixo el temps (Raydibaum) la vam escollir per ser una autèntica joia d’aquestes tan nostrades i que moltes vegades no destaquen tan com es mereixen tot i que diuen que el temps tot ho posa a lloc. Dorm (Quimi Portet) la vam triar perquè no hi podia faltar el mestre. D’ell n’haguéssim pogut escollir qualsevol. Totes són cada cop més genials i superen amb molta elegància el pas del temps. Només ens ha quedat una espina clavada perquè sempre queda una espina clavada i el nostre cas és no haver estat capaços de fer una versió de Fugazi. Són tan,tan únics que ha estat impossible adaptar cap text. Llàstima….potser al proper.

Discmedi-2011